Resultats de la cerca fitxes de l'Optimot: 2.748

61. Pronom relatiu seguit d'infinitiu: llocs on viure o llocs per viure?, On dormir?, Què fer demà?
Font Fitxes de l'Optimot
En català, de vegades trobem construccions formades per un pronom relatiu seguit d'un infinitiu, sobretot quan el subjecte implícit de la subordinada coincideix semànticament amb el de l'oració principal. Per exemple: Busca un lloc on viure. Teoria en què basar els fets. No hi ha res de què [...]
62. Numerals ordinals (formació)
Font Fitxes de l'Optimot
es produeixen canvis ortogràfics en la formació dels ordinals. Per exemple, a cinquè, cinquena... la c final de cinc es converteix en qu; a novè, novena... la u de nou es converteix en v; a desè, desena... se substitueix la u de deu per s. Hi ha ordinals que presenten una segona forma presa [...]
63. no tenir per què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu, etc. / Pronom interrogatiu davant d'infinitiu en interrogatives indirectes
Font Fitxes de l'Optimot
En català, s'han generalitzat les construccions de pronom interrogatiu davant d'infinitiu, sobretot en oracions negatives amb tenir o haver-hi: no tenir per què + infinitiu, no tenir amb què + infinitiu, no haver-hi de què + infinitiu. Per exemple: No tens per què anar-hi. Ella ja no té amb què [...]
64. Complement directe introduït per la preposició a / Quantificadors en funció de complement directe: no veig ningú o no veig a ningú?
Font Fitxes de l'Optimot
Generalment, el complement directe no va introduït per la preposició a, si s'exceptuen casos de possible ambigüitat, de paral·lelisme, de desplaçament de complement o de certs quantificadors. Pel que fa als quantificadors, cal tenir en compte els casos següents: 1. Quan el complement directe és [...]
65. plural de mots femenins acabats en -a
Font Fitxes de l'Optimot
acabats en -ca canvien la c per qu (oca, oques). - Els mots acabats en -ga canvien la g per gu (figa, figues). - Els mots acabats en -ça canvien la ç per c (plaça, places). - Els mots acabats en -ja canvien la j per g (granja, granges). - Els mots acabats en -gua fan el plural en -gües (llengua [...]
66. Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació amb 'tant... com...' / 'Venen tant ell com ella' o 'Ve tant ell com ella'?
Font Fitxes de l'Optimot
El subjecte d'una oració pot estar format per dos o més noms de tercera persona coordinats mitjançant la correlació tant... com... Quan aquest subjecte apareix davant del verb, hi concorda en plural. Per exemple: Tant el servei com el menjar van ser exquisits. En canvi, quan el subjecte apareix [...]
67. Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació disjuntiva / 'Vindrà el noi o la noia' o 'Vindran el noi o la noia'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció o, en general el verb concorda en plural però també pot anar en singular. Per exemple: Vindran el noi o la noia o Vindrà el noi o la noia. Ara bé, el verb només pot concordar en plural quan [...]
68. Concordança en oracions amb subjecte format per coordinació copulativa / 'M'agraden el groc i el verd' o 'M'agrada el groc i el verd'?
Font Fitxes de l'Optimot
Quan en una oració el subjecte està format per dos o més sintagmes nominals coordinats amb la conjunció i, el verb concorda en plural. Per exemple: L'Iu, en Lluc i la Bruna vindran a les nou. El noi de les ulleres i el de la camisa blanca volen intervenir. En canvi, quan el subjecte està format [...]
69. Ús de l'article davant de noms de festivitats: el Sant Joan o Sant Joan? / Preposició en noms de festivitats: al Nadal o per Nadal?
Font Fitxes de l'Optimot
El mot Nadal i altres noms de festivitats com ara Cap d'Any, Sant Joan o Sant Jordi, quan indiquen una localització temporal (amb el significat de 'al voltant de', 'dins un període de temps'), no duen article i generalment van introduïts per la preposició per. Per exemple: No sé què voleu fer [...]
70. Separació de mots a final de ratlla / Separació de dígrafs: 'ny', 'ss', 'ix', etc.
Font Fitxes de l'Optimot
separen són: ll, ny, gu i qu. Per exemple: pa-lla ca-nya an-gui-la en-ques-ta En canvi, hi ha altres parelles de consonants que sí que se separen. Són les següents: l·l, rr, ss, ix, sc, tg, tj i tx. Aquestes parelles es trenquen a final de ratlla: una lletra queda amb la síl·laba anterior i l'altra amb [...]
Pàgines  7 / 275 
<< Anterior  Pàgina  2  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  Següent >>